Identitat i
creativitat
La producció de ceràmica a Manises es remunta a el segle XIII. Es va inspirar en l’estil islàmic, elaborat a l’Orient Mitjà en els segles VIII i IX. Els artistes musulmans van utilitzar un esmalt d’estany per imitar l’aspecte brillant metàl·lic de l’or, ja que l’Islam prohibia tant l’or com la plata. Aquesta tècnica es va introduir a Europa a través d’Al-Àndalus, convertint a Manises en el principal productor d’orfebreria d’or durant els segles XIV i XV. El sorprenent d’aquesta producció medieval tardana a Manises va ser l’ús d’un blau cobalt brillant al costat de l’llustre daurat.
A la fi de segle XIX, es va produir un nou període d’esplendor, en què la dona va tenir un paper destacat.
El segle XX va portar l’estil Art Nouveau i les rajoles es van utilitzar per embellir les façanes.
La identitat ceràmica de Manises va ser reconeguda en 1924 pel rei Alfons XIII, i en 2020 novament per les Corts Valencianes.
Manises manté el caràcter de ciutat ceramista actualment i prossegueix amb la fabricació d’aquests objectes tant des del punt de vista tradicional com del contemporani. La continuïtat de la tradició, unida a la recerca d’un bon disseny de producte i a la cura en la manufactura, fa que aquesta ciutat encara mantinga el prestigi internacional després de set segles de dedicació.
