Història de
la ceràmica
Manises, ciutat de la ceràmica
105 fites i fets documentats (1237-2021)
Recopilació elaborada per Josep Pérez Camps
1237-07.01
El rei Jaume I fa donació ―abans de la conquesta― de les alqueries de Paterna i Manises al cavaller aragonés Artal de Lluna. A partir d’octubre de 1238, l’artesania ceràmica es desenvoluparà sobre la base dels obradors musulmans preexistents.
1237-07.01
1304
Pere Boïl i d’Aragó compra el senyoriu de Manises a Lope Ferrench III de Lluna. La seua primera actuació va ser assegurar ―en disputa amb la veïna Riba-roja― la propietat del jaciment on s’extreia la «terra de cànter», necessària per a la fabricació de ceràmica.
1304
1308 y 1309
Pere Boïl (IV senyor de Manises) és enviat per Jaume II d’Aragó com a ambaixador davant el regne nassarita de Granada. Es creu que aquests viatges i les posteriors relacions comercials van propiciar que Pere Boïl introduïra i consolidara la producció de pisa daurada a Manises.
1308 y 1309
1325
Primers documents que fan referència a la producció a Manises de pisa daurada. Un d’aquests el protagonitzen els germans Abdelaziz i Abrahim Almursí, cèlebre saga d’artesans ceramistes l’activitat dels quals en aquest centre es va prolongar més enllà de l’expulsió dels moriscos.
1325
1335.06.09
Contactes de veïns de Manises amb el regne nassarita de Granada: Alí Albastí i el seu fill Abrafín, mudèjars, són autoritzats per a viatjar temporalment a «les parts de Granada»; quatre dies després ho farà Abdal·là ben Ital.
1335.06.09
1362.08.08
Joan Albalat i Pascasio Martín, mestres de taulells i pisa daurada de Manises, signen contracte per a anar a Avinyó (França) per a obrar taulells pintats i vidriats en els colors blau, blanc, verd i morat.
1362.08.08
1363-1364
Els dos setges de les tropes castellanes a la ciutat de València, durant la guerra entre Aragó i Castella, tenen conseqüències greus per a Manises i la seua indústria: es destrueix el castell i s’arrasen cases i obradors. La reconstrucció es va dur a terme entre 1363 i 1372.
1363-1364
1370.04.02
En el context de la reparació dels danys patits durant la guerra amb Castella i la necessitat de reanimar la societat de Manises, Felip Boïl (V senyor de Manises) patrocina la fundació de la parròquia de Sant Joan Baptista i la separa orgànicament de la de Paterna.
1370.04.02
1383
Francesc Eiximenis, en el tractat Regiment de la Cosa Pública, destaca: «La bellesa de la obra de Manises daurada e maestrívolament pintada que ja tot lo món ha enamorat entant que lo papa e los cardenals e los prínceps del mon per especial gràcia la requeren».
1383
1393-1407
Pel port de València, la companyia Datini exporta als estats del nord d’Itàlia nombroses càrregues de pisa daurada de qualitat, produïda principalment per Asmet Zuleima, mudèjar de Manises.
1393-1407
1405.07.02
Mahomat Çuleymen alfaquí i Maymo Annajar, «moros mestres d’obra de malequa» veïns de Manises, signen contracte per cinc anys amb Guillem de Martorell, senyor de la vila de Murla (Alacant), qui vol establir en el seu senyoriu una indústria ceràmica.
1405.07.02
1440 c.
Es fabriquen a Manises taulells per a paviment amb l’heràldica del papa Eugeni IV, pontífex romà entre 1431 i 1447. N’és testimoni l’exemplar defectuós amb la seua divisa, trobat en l’excavació arqueològica de salvament d’un solar del centre històric.
1440 c.
1446-1530
Joan Almursí i Jaume Almursí són els taulellers més prestigiosos de l’època. A més d’encàrrecs particulars, són seus la major part dels taulells que es van usar en els edificis del poder polític i administratiu de València: Palau del Real, Palau de la Generalitat, Casa de la Ciutat, llotja, drassanes, etc.
1446-1530
1446 y 1458
Per encàrrec del rei Alfons V d’Aragó i I de Nàpols, Joan Almursí fa 44.300 taulells «de obra de Manises» per al castell nou de Nàpols i el castell aragonés de Gaeta.
1446 y 1458
1454.11.26
La reina Maria, consort d’Alfons V d’Aragó, encarrega a Pere Boïl (X senyor de Manises) una vaixella de ceràmica daurada «por consideraros devoto servidor y porque estáis en la fuente de la dicha labor».
1454.11.26
1473
Pere Boïl, XI senyor de Manises, crea el «carrer Nou» (actual carrer Major). La planificada ampliació del nucli residencial de la vila va permetre en tres anys l’assentament de 26 famílies, el 50% mudèjars i l’altra meitat cristianes, algunes de les quals van treballar en la puixant indústria ceràmica.
1473
1484, setembre
Mahomet Bellvís, cadi major del Regne de València, és enterrat al cementeri musulmà de Manises, la qual cosa indica la tolerància religiosa existent en aquesta vila i el pes social de la seua comunitat mudèjar.
1484, setembre
1492.11.14
Els mudèjars de Manises, Mahomet Alahmí i Azmet, alfaquí, obtenen permisos per a viatjar per negocis als regnes de Castella i de Granada. Tenien com a garants del seu retorn a Pere Boïl, IX senyor de Manises.
1492.11.14
1493-1494
Es fabriquen a Manises els taulells amb heràldica del papa Alexandre VI per als paviments de les sales borgianes del Vaticà.
1493-1494
1577
Felip Boïl, XIV senyor de Manises, subministra les teules daurades per a la coberta de la torre del Palau de la Diputació del General, actual edifici de la Generalitat Valenciana.
1577
1595.02.08
Per a la recepció que la ciutat de València va oferir al rei Felip II durant la seua visita oficial, al consolat de la Llotja es van exposar «cent plats molt grans de obra de Manises, plens tot el possible de diferses confitures».
1595.02.08
1598.04.29
Pere Joan, abans Boïl de la Scala (senyor de Manises), arrenda els esposos Raimundo Maçià i Inés de Vilanova els molins de blat, d’arròs i «de vernís», a raó de 240 lliures anuals, per un període de quatre anys.
1598.04.29
1571.07.05
Vint moriscos cap de família de Manises, 12 agricultors i 13 mestres d’obra de terra, celebren una assemblea -amb llicència de Felip Boil- per nomenar un procurador que aconsegueixi revocar l’anunciada confiscació dels seus béns per part de la Inquisició.
1571.07.05
1609
Expulsió dels moriscos del Regne de València. Aquest estranyament, que va incloure bona part dels mestres ceramistes de Manises, va agreujar la crisi de la pisa blava i daurada que s’havia iniciat després de l’èxit de la ceràmica policroma produïda en altres centres peninsulars.
1609
1614.04.06
La confraria dels mestres d’obra de terra de Manises aprova els seus estatuts sota l’advocació de sant Hipòlit. Més enllà de l’assistència mútua, el reglament revela que s’han convertit en gremi amb poder per a controlar la qualitat de la producció i la seua comercialització.
1614.04.06
1625.06.25
Felip Boïl (senyor de Manises) autoritza l’Ofici de Mestres d’Obra de Terra perquè avituallen la cambra de vernís amb 160 quintars de plom i estany. Vint-i-cinc són els mestres que componen aquest ofici, presidit pel clavari Vicent Gassó.
1625.06.25
1632.04.22
En la visita a València del rei Felip IV, la Diputació del General li regala cinquanta plats de Manises plens de viandes.
1632.04.22
1652.04.10
En la reunió del Gremi de Mestres d’Obra de Terra, a més d’alguna modificació dels estatuts, s’acorda atorgar llicència definitiva per a coure a 24 mestres i a 8 més amb permís provisional d’un any, després del qual s’hauran de sotmetre a examen.
1652.04.10
1664.08.11
L’economia local es basa en l’agricultura i la indústria ceràmica, per això, les infraestructures s’hi adapten. El senyor de Manises lloga el molí i fixa els torns per a moldre el blat i el vernís, i estableix que en períodes de carència la farina serà prioritària.
1664.08.11
1685.12.19
Després de la reivindicació del Gremi d’Obradors de Manises, que considerava que els preus establits un mes abans per a la seua pisa blava i daurada no havien sigut cotitzats en el seu valor just, els jurats de la ciutat de València aproven revaloritzar-los un 30% de mitjana.
1685.12.19
1739
Primer intent conegut de l’establiment d’un monopoli privat, amb el beneplàcit del marqués de la Scala i l’oposició del gremi, per a comercialitzar tota la producció ceràmica de Manises. Un any després, la Real Junta del Comerç va dictaminar a favor del gremi.
1739
1749. 06.09
El rei Ferran VI aprova les noves ordenances del «Gremio de los fabricantes de Loza dorada y azul» de la vila de Manises. Entre les modificacions relacionades amb la pràctica comunal de l’ofici trien per patrones les santes Justa i Rufina.
1749. 06.09
1751.08.14
Amb el trasllat solemne del Santíssim Sagrament des del temple vell, s’inaugura oficialment la nova església de Sant Joan Baptista. L’exterior és singular i brillant, gràcies a les cobertes del creuer i la cúpula revestides amb teules de reflex metàl·lic.
1751.08.14
1786
Vicent Morera, comerciant de València, crea una fàbrica al barri dels Obradors per a produir pisa fina, a la manera de l’Alcora, fet que certifica l’inici a Manises de la ceràmica policroma i el declivi del poder de control absolut que tenia el gremi d’Obradors.
1786
1808.06.27
Després del fracàs en la presa de València, tropes napoleòniques pernocten a Manises i produeixen nombrosos danys. A més d’assaltar l’església, l’ajuntament i altres edificis civils, assassinaren 36 habitants, entre els quals, l’alcalde i tres propietaris de fàbriques de ceràmica.
1808.06.27
1829
En els premis que la Real Societat Econòmica d’Amics del País de València convoca per a estimular la indústria regional, a Francisco Gallego li concedeixen la Medalla de Plata per un joc de café de pisa blanca amb decoració daurada «pròpia de la fàbrica de Manises».
1829
1840
Valentí Carsí inicia a Manises la fabricació de prefabricats de fang cuit destinats a la construcció. Segons el diari La Esperanza, són seus els balustres ceràmics que s’han instal·lat en el mercat nou de València.
1840
1850.11.19
Entren en funcionament els filtres per al subministrament d’aigua potable a la ciutat de València. Situats a la partida del Calvari de Manises (actual av. dels Tramvies), als seus voltants s’instal·larien posteriorment noves indústries ceràmiques: Aviñó, Mora, Huerta…
1850.11.19
1851
Amb «algunes peces d’obra de Manises daurades», Juan Bautista Casany Folgado és l’únic fabricant de pisa que participa en l’Exposició Pública promoguda per la Real Societat Econòmica d’Amics del País de València.
1851
1851
Rafael González Valls, propietari de quatre fàbriques de taulells —tres a València i una a Manises— participa en l’Exposició Universal de Londres. Per a Manises, aquesta fàbrica va ser decisiva per a la represa de la producció de taulells, desapareguda ací des del segle XVII.
1851
1876
Salvador Díez Cataluña, fabricant de pisa de Manises, participa en l’Exposició Internacional de Filadèlfia, celebrada en commemoració del centenari de la independència dels Estats Units d’Amèrica.
1876
1887
Juan Bautista Casany Folgado, l’últim especialista en reflex metàl·lic de l’antiga tradició de Manises, rep la visita dels arquitectes Domènech i Montaner i Antoni Gaudí, que estaven molt interessats a aplicar peces de ceràmica daurada als seus edificis.
1887
1888.10.30
Les ceràmiques de la fàbrica de Félix Vilar Hermanos són premiades amb Medalla de Plata en l’Exposició Universal de Barcelona.
1888.10.30
1889.05.22
S’inaugura el ferrocarril de València i Aragó, que passa per Manises, projectat per l’enginyer Rafael Valls David. Encara que només va arribar a executar-se fins a Llíria, va facilitar el proveïment de llenya i matèries primeres bàsiques i l’eixida de la producció ceràmica.
1889.05.22
1890-1917
A la zona sud i oest de l’estació del ferrocarril s’hi instal·len les fàbriques de ceràmica de Juan Bautista Cabedo, Francisco Valldecabres, Lucio Gallego… i al nord s’inicia el futur passeig de Guillermo de Osma, on construeixen les seues cases els industrials Francisco Valldecabres, Leopoldo Mora, Francisco Gimeno, Vicente Montaner… i s’alça l’Escola de Ceràmica.
1890-1917
1892
Una altra de les fàbriques de ceràmica en alça és la de Vicente Mora Osca. Aquell any arriba a donar faena a 50 operaris i 25 dones pintores, i conclou la instal·lació d’un molí hidràulic per al refinament de colors i vernissos que també donarà servei a empreses externes.
1892
1893
En l’Exposició Nacional d’Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions de Barcelona reben Medalla d’Or Monera y Compañía (Francisco Monera i Francisco Valldecabres) i Francisco Mora Gallego.
1893
1896
Escrit dirigit a la Direcció General d’Instrucció Pública en què se sol·licita la creació a Manises d’un museu de ceràmica. El signen Vicente Soler, alcalde; José Catalá, Silverio Royo, José Vilar, Justo Vilar, Rafael Valls David, José Gómez, Francisco Monera i Salvador Martínez.
1896
1897
Impulsada per l’enginyer Rafael Valls David i altres «distingides persones d’aquesta vila» entra en funcionament una escola de dibuix orientat a la indústria ceràmica, dirigida per Luís Soria, amb aules per a homes i dones.
1897
1898
Les expectatives de consum energètic de la indústria ceràmica de Manises generen que inicie el seu servei una companyia d’electricitat dirigida per Antonio García. Després vindran Amat Hermanos (1904-1907), Barberá y Compañía (1908-1912), Sociedad Eléctrica Hidráulica del Turia (1914-1924), Electra Torrentina, etc.
1898
1889.04.22
Antonio Catalá Sanchis (Manises, 1848-1932) compra en pública subhasta el molí de Carbonell «destinat a moldre vernissos» i amplia les instal·lacions per a també produir i subministrar a la indústria local pastes ceràmiques, activitat en la qual va ser pioner.
1889.04.22
1908.07-30
La infanta Isabel de Borbó visita a Manises diverses fàbriques de pisa i taulells. Segons el diari ABC, a més de comprar diverses peces, els fabricants «li regalaren dos gerros d’estil japonés».
1908.07-30
1909
Se celebra a València l’Exposició Regional Valenciana i l’any següent l’Exposició Nacional. Dels cinc Diplomes d’Honor amb Medalla d’Or atorgats al sector ceràmic, tres van ser per a fàbriques de Manises: Juan Bautista Cabedo; Francisco Valldecabres i Justo Vilar e Hijos.
1909
1909.08.10
Els fabricants de Manises donen «tones de ceràmica» per a l’hospital que la Creu Roja està muntant al Grau de València per a atendre els ferits procedents de la Guerra de Melilla.
1909.08.10
1916.10.14
L’Escola Pràctica de Ceràmica de Manises passa a formar part del sistema educatiu estatal. Els ensenyaments s’imparteixen en aules provisionals, però el professorat elegit és de primer nivell: Gregorio Muñoz Dueñas, Manuel González Martí, Luís Soria Roca, Vicente Vilar David, etc.
1916.10.14
1917.01.14
Les autoritats municipals presidides per l’alcalde, Vicente Mora Arenes, juntament amb professors, fabricants i molts veïns, assisteixen a l’acte de col·locació de la primera pedra de l’edifici seu de l’Escola Pràctica de Ceràmica de Manises.
1917.01.14
1917.04.10
S’inaugura la Fira Mostrari Internacional de València, el primer certamen d’aquestes característiques d’Espanya i un prometedor expositor comercial per a la ceràmica de Manises. Hi exposen els seus productes Hijos de Justo Vilar, Francisco Valldecabres, José Piqueres, i Hija de Juan Bta. Cabedo, entre d’altres.
1917.04.10
1917.06.02
Es posa en funcionament l’estació telegràfica de Manises. En l’acte inaugural, el Sr. Buenaventura Guillem («el Maestro») va recalcar la importància que tenia aquesta millora tecnològica «pel fet de tractar-se d’una població eminentment industrial».
1917.06.02
1920
Les fàbriques de taulells de Manises inicien la substitució de les premses de volant, mogudes manualment, per premses elèctriques semiautomàtiques de fricció. Aquesta innovació permetrà, a més d’augmentar la producció, reduir la grossària dels taulells.
1920
1921. Octubre
La Societat de Fabricants de Manises fa donació de «dèsset mil i escaig taulells» per a la Colònia Sanatori de Fontilles.
1921. Octubre
1922-1932
Molts artistes venen a Manises per formar-se en ceràmica atrets per les possibilitats que ofereixen l’Escola Pràctica i la puixant indústria local: Andrés Campos Cervera (Paraguai), Vicente Speranza (Uruguai), Carmen Saco (Perú), Josefina Pla (Espanya / Paraguai), Dionisia Masdeu (Saragossa)…
1922-1932
1924.12.26
El rei Alfons XIII concedeix a Manises el títol d’Històrica i Laboriosa Ciutat «per haver-se dedicat des de temps immemorial a la indústria de la ceràmica i majòlica artística, els productes de la qual són importats a Europa i molt especialment a Amèrica del Sud».
1924.12.26
1925.11.19
Segons el diari La Libertad, els participants de Manises premiats en l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París van ser: l’Escola de Ceràmica, Medalla de Bronze; Successors de Francisco Valldecabres (Azulejos J. M.ª Verdejo), Medalla d’Or, i Juan Bautista Huerta, Màxima Distinció.
1925.11.19
1926
En l’Exposició Internacional de Filadèlfia, on el pavelló d’Espanya va brillar a gran altura, les fàbriques de Manises que van mostrar les seues ceràmiques van ser: Juan Bautista Huerta, Gran Premi; Carlos Nadal Monera, Diploma i Medalla d’Honor; Juan Bautista Cabedo, i José M. Martínez Aviñó.
1926
1927.08.04
El químic Conrado Granell sol·licita la patent del filtre d’aigua «Sinaí», un artefacte ceràmic que es registra amb el núm. 103867. Per a produir-lo i comercialitzar-lo, s’associen amb l’inventor els industrials de Manises Salvador Pérez Burgos i Vicente Montaner Lerma.
1927.08.04
1927.09.24
Es constitueix a Manises la Unió de Fabricants de Ceràmica del Regne de València, una associació empresarial d’àmbit local creada per al foment del progrés d’aquest sector industrial i la defensa dels seus interessos legítims. Va deixar d’existir al juliol de 1936.
1927.09.24
1927
Manuel Martí Donderis, comerciant, i Vicente Vilar David, enginyer químic, s’uneixen per crear la primera fàbrica de Manises específica de frites, esmalts i colorants per a la indústria ceràmica. Aquesta empresa va ser coneguda popularment com «la fàbrica de colors».
1927
1928
La fàbrica de taulells d’Eloy Domínguez (CEDOLESA), una de les més potents d’Espanya, instal·la a Manises el primer forn continu de passatge per a la segona cocció. Aquesta innovació tecnològica va ser crucial per a millorar i incrementar la producció.
1928
1928.08.05
José Gimeno Martínez publicita en el diari Las Provincias la seua «Fábrica y exposición en calle del Huerto 26», la denomina «CERÁMICA VALENCIANA» i ofereix reproduccions de la «tradicional del país», però també «Arte Moderno» i «Carteles Cerámicos Anunciadores».
1928.08.05
1929.01.18
La jove ceramista de Manises Carmen Botet inaugura a la Sala Imperium de València la seua primera exposició individual, i tota la premsa de la ciutat en dona la notícia. José M. Bayarri, en el Diario de Valencia, escriu: «…demuestra un claro talento que puede aún crecer…».
1929.01.18
1931.04.14
La proclamació de la Segona República Espanyola va reactivar l’associacionisme i la participació en política. Naix el Sindicat Obrer de Manises, «La Protección», i la Unió de Fabricants de Ceràmica, constituïda el 1927, es mostra més reivindicativa.
1931.04.14
1931
Quaranta-dues fàbriques de Manises s’agrupen i creen la Central de Pisa i Ceràmica per comercialitzar la seua producció de manera conjunta i evitar la mútua competència. El 1932 es va presentar amb 6 estands en la Fira Mostrari Internacional de València.
1931
1936–1939
Durant la Guerra Civil, cada una de les fàbriques de ceràmica de Manises és gestionada per un Comité d’Intervenció elegit pels mateixos treballadors i sota la tutela dels sindicats UGT i CNT. En la gran majoria de casos el propietari s’integra en el comité de direcció.
1936–1939
1939
Acabada la Guerra Civil, la dictadura imposa als obrers i empresaris l’afiliació a un únic Sindicat Vertical. No obstant això, la indústria ceràmica de Manises s’agrupa en el denominat «Gremi de Fabricants» amb dues seccions: Taulells i Pisa majòlica. El 1940 es publiquen les tarifes de preus taxats.
1939
1942.05.29
Durant una estada oficial a València, el califa del protectorat espanyol al Marroc, Muley Hassan, visita a Manises diverses fàbriques de pisa, majòlica i taulells.
1942.05.29
1944
Cerámicas Hispania, SL materialitza als tres anys de funcionament el seu projectat avanç tecnològic i es converteix en la primera fàbrica que produeix porcellana a Manises. Compta amb unes instal·lacions modèliques i arriba als 110 empleats, 42 dels quals són dones.
1944
1949.03.03
El BOE publica la nova organització dels ensenyaments de l’Escola Pràctica de Ceràmica de Manises, que es divideixen en un primer curs preparatori comú i dues branques d’especialització: Peritatge en tècnica ceràmica i Peritatge en ceràmica artística.
1949.03.03
1949.08.16
Es constitueix UNISAN, Associació de Fabricants de Pisa Sanitària, que agrupa 18 fàbriques d’aquest subsector instal·lades a Manises. Aquesta unió, juntament amb la qualitat i el preu competitius, els va situar durant 25 anys com el primer productor de ceràmica sanitària d’Espanya.
1949.08.16
1954
El Dr. José Catalá Díez (Manises, 1908-1979), ingressa com a metge en la fàbrica de taulells CEDOLESA. Reputat metge de família, va investigar les malalties provocades per la indústria ceràmica i, entre altres treballs, va publicar el 1958 Contribución al estudio y tratamiento de la intoxicación profesional del plomo.
1954
1956
Organitzada pel Ministeri de Comerç, l’Exposició Flotant de Productes Espanyols a bord del vaixell Ciudad de Toledo visita 27 ports de 14 estats d’Amèrica Central i del Sud. De Manises hi van participar UNISAN, S. Valldecabres, CEDOLESA, La Azulejera de Emilio Tovar i Viuda de Francisco Lahuerta.
1956
1964
Naix la Fira Monogràfica de Ceràmica, Vidre i Elements Decoratius (CEVIDER), desglossada de la Fira Mostrari Internacional de València. Pel que fa a la ceràmica, inclou revestiments, pisa decorativa i funcional, i maquinària.
1964
1965.07.13
Es crea el Gremi de Mestres d’Obradors Ceramistes d’àmbit provincial, amb seu a Manises. Entre les seues competències hi ha la d’atorgar el carnet d’artesà del ram. Manuel Gimeno Aguilella (La Cerámica Valenciana) n’assumeix la presidència.
1965.07.13
1967.11.26
S’inaugura el Museu Municipal de Manises. Aquest fet va ser propiciat pel llegat del matrimoni José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa, i impulsat per Vicente Ferris Soler, regidor de Cultura de l’Ajuntament, quan era alcalde Francisco Gimeno Adrián.
1967.11.26
1972
Amb el patrocini de l’empresa Gallego Vilar, l’Ajuntament de Manises crea i posa en marxa el Concurs Nacional de Ceràmica. En aquesta primera edició el jurat va atorgar el Premi Ciutat de Manises a l’obra Estrómboli, d’Enrique Mestre.
1972
1975
La fàbrica de Vicente Montaner Lerma rep el Premi Nacional a l’Exportació. Fundada el 1913, aquesta empresa va saber aprofitar l’obertura del comerç exterior dels anys seixanta i situar-se com la segona exportadora d’Espanya en el sector de la pisa decorada.
1975
1977.04.20
Naix l’Associació Valenciana d’Empresaris de Ceràmica (AVEC) com a successió de la Unió Sindical de Fabricants de Ceràmica i Vidre, amb seu a l’actual avinguda de Blasco Ibáñez, núm. 3 de Manises.
1977.04.20
1977
Un grup d’empresaris valencians crea l’empresa de porcellana sanitària PORSAN, una societat anònima amb instal·lacions de producció a Xiva i Manises (fàbrica de la Cova). En 1979, els seus sanitaris aconsegueixen l’homologació de la marca AENOR.
1977
1982. Desembre
Entra en funcionament el subministrament de gas natural i comencen a utilitzar-lo algunes de les 84 indústries de ceràmica que a Manises tenen precontractat el servei, després d’adaptar els seus forns de gas propà al nou combustible.
1982. Desembre
1984
Després de 19 anys de presència conjunta a CEVIDER, inicia un camí independent CEVISAMA, un certamen de Fira València, també internacional, especialitzat en ceràmica i vidre per a la construcció.
1984
1986
Conclou la construcció de la nova Escola de Ceràmiques de Manises, situada a l’actual avinguda del Ceramista Alfons Blat (director de l’ECM, 1948-1970). El curs 86-87 estrena les modernes instal·lacions, apropiades per a augmentar la qualitat de l’ensenyament.
1986
1989.10.09
S’inaugura l’ampliació i reforma del Museu Municipal, reconvertit per la seua vocació monogràfica en Museu de Ceràmica de Manises. L’increment de les col·leccions permet oferir una panoràmica de la indústria local del segle XIV al XX.
1989.10.09
1993
El Concurs Nacional de Ceràmica de Manises amplia el seu espai d’actuació i es transforma en Biennal Europea de Ceràmica. Es convertirà definitivament en Biennal Internacional d’àmbit global deu anys després.
1993
1994.05.10
A proposta del Museu de Ceràmica, l’Ajuntament de Manises aprova, dins de la 1a Modificació Puntual del PGOU, les normes de protecció del patrimoni arqueològic del municipi que inclouen les àrees del centre històric i el Barri dels Obradors.
1994.05.10
1996
Empresaris valencians reconverteixen la fàbrica de PORSAN en Manises i funden la factoria de porcellana sanitària UNISAN XXI. El 2004, la multinacional portuguesa SANINDUSA n’adquireix el 100% de les accions per a reforçar la seua xarxa comercial en el mercat espanyol.
1996
1997.09.17
Inauguració del Centre de Serveis i Promoció de la Ceràmica Valenciana i seu d’AVEC. S’ha alçat sobre un solar cedit per l’Ajuntament de Manises i compta amb 3.000 m² per a oficines, sala d’actes i exposició permanent amb productes dels seus associats.
1997.09.17
1998.06.10
El ministre d’indústria de Cuba, Jesús Pérez Othón, visita el Centre de Serveis i Promoció de la Ceràmica Valenciana (AVEC) i les fàbriques La Cerámica Valenciana (successors de José Gimeno Martínez) i Cerámicas Teflor, especialista en ceràmica de tipus vímet.
1998.06.10
2000
L’empresa VICAR, SA trasllada la seua fàbrica d’argiles a unes modernes instal·lacions i intensifica l’R+D+I orientat a noves composicions per a ceràmiques tècniques (cordierites, alúmina, esteatita…), especialitat en la qual es converteix en el primer fabricant nacional.
2000
2000.11.15
L’Associació Valenciana de Ceràmica i el Gremi d’Artesans Ceramistes es fusionen, sota la denominació Associació Valenciana de Ceràmica AVEC-Gremi, i fixen la seu al carrer de València, núm. 29 de Manises.
2000.11.15
2001
En un moment en què la indústria de pisa decorativa passa per una crisi sense final, l’Escola de Ceràmica de Manises passa a ser Escola d’Art i Superior de Ceràmica. A més d’estudis superiors equivalents a grau, s’hi imparteixen cicles formatius.
2001
2007.02.05
La Generalitat Valenciana atorga el Premi Nova 2006, al sector de l’artesania, a la Ceràmica Valenciana Successors de José Gimeno Martínez, S. L. pel desenvolupament del seu innovador projecte Sagen / Ceramics basat en l’edició de peces de joves dissenyadors.
2007.02.05
2009-2010
S’enderroquen les edificacions del Barri dels Obradors. Al seu lloc queda un important emplaçament arqueològic, a l’espera de la protecció màxima i de ser excavat amb extrema consciència.
2009-2010
2014.12.02
Juan Carlos Iñesta patenta la marca d’empresa Domanises per a un nou projecte de taller, iniciat uns anys abans, en què explora la innovació de l’artesania ceràmica en col·laboració interdisciplinar amb artistes, dissenyadors i programadors informàtics.
2014.12.02
2015-2017
En les campanyes d’excavació arqueològica fetes entre els anys 2015 i 2017 que dirigeix Jaume Coll al jaciment del c/ València, 17 (Barri dels Obradors), s’ha trobat ceràmica amb heràldica reial pertanyent, entre d’altres, a Carles VI, rei de França (1368-1422).
2015-2017
2019
Arturo Mora, «La ceràmica de reflex metàl·lic de Manises», és guardonat amb els primers premis, en l’especialitat de ceràmica tradicional, en la Biennal Internacional de Ceràmica de Talavera i en el Concurs d’Artesania de la Comunitat Valenciana.
2019
2021, maig (?)
Promogut per l’Ajuntament i amb el suport de la ciutadania i de nombroses institucions públiques com privades, s’aconsegueix que la UNESCO aprove que Manises ingresse en la Xarxa de Ciutats Creatives en la categoria «Artesania i Arts Populars».
2021, maig (?)
