Ceràmica,
origen i evolució
Origen Ceràmica
La ciutat de Manises té una història intensa i significativa com a centre productor de ceràmica durant més de 700 anys. La pisa daurada, per la qual és reconeguda la ciutat a nivell internacional, aconsegueix una gran difusió en el s. XIV, però la producció abasta altres varietats de producte com la d’“obra aspra”, la decoració en verd-manganés, la blava i la policroma; un conjunt de tècniques i decoracions aplicades que ha seguit els canvis en la moda i l’evolució industrial fins a l’actualitat.
L’origen de la ceràmica de Manises es remunta, en primer lloc, al califat abbassí de Bagdad (750-945), on determinades tècniques ceràmiques, com la pisa estannífera policroma i especialment la pisa daurada, van jugar un paper cortesà molt evident al servei del poder. Les primeres produccions de pisa daurada d’Al-Àndalus tenen l’origen en els regnes de taifes, concretament, en el segle xi i en la taifa de Sevilla, que la importa de Còrdova. Entre els segles XII i XIV, la Màlaga nassarita es transforma en la gran productora de pisa daurada. A Manises, la introducció de la tècnica decorativa de reflex daurat s’associa, històricament, a Pere Boïl, ambaixador del rei Jaume II en el regne nassarita de Granada en 1309, des d’on la importa.
Evolució Ceràmica
L’evolució en les tècniques i l’arribada de la indústria ratifiquen Manises com a centre productor de pisa fina i de taulells.
La producció principal serà la d’objectes utilitaris d’ús domèstic com ara plats i pitxers. Però també tindran una presència significativa els que s’utilitzen com a element decoratiu; un producte elaborat amb bona manufactura que ha arribat fins als nostres dies.
